dimarts, d’octubre 17, 2006
Amaga racons espectaculars i acollidors, com aquest café en un penya-segat, amb vistes al mar, a la posta de sol i al fons al Cap Bon.
Durant el viatge al sud, vem poder veure moltes de les costums de la gent. El homes al bar i les dones...ón són les dones?
Les nostres normes xocaven continuament amb les necessitats del país.Necessito anar ràpid a vendre el meu xai? doncs agafo l'autopista!!
Despres de 120 interminables km per les carreteres nacionals (aqui serien locals) el primer descans va ser Gafsa, on la Thaïs va tenir el bateig de conducció per carreteres tunisianes...
la següent parada... Tozeur. En aquest trajecte ja es veia que estavem entrant en el pre-Desert.
Potser és la típica fotografia... i què? aquí no en tenim d'aquestes....
En arribar a Tozeur buscavem una ombra a més de 35º, i vem trobar un dels palmerars més grans de Tunisia. Un oasi de més de 10.000 palmeres...
El palmerar era el mode de subsitència de famílies. Nens en carro recollien el que trovaben de profit, fruita...
Totes les cases de Toxeur estaven fetes amb aquest totxo...
Aviem de creuar Chott- el-jerid per arribar al Desert, encara que el llac de sal ja és un desert salat..
Tot seguint l'única carretera que travessa el llac de sal, hi ha un canal d'aigua saladíssima amb uns cristalls de sal de la mida d'un dit de gruix
Douz, les portes del Sahara. Qui són? una caravana de mercaders, touaregs... no... turistes.
Igual es que nosaltres buscavem una visió del Desert més idilica... però a les portes no existeix, dins potser si...
Al fons a ma dreta al cel hi ha un ala delta, a l'esquerra, una mobilette, i davant meu un quad... Desert?
Per sort, una mica de sorra fina i neta del Sahara sense restes de camell ni cigarrets, per contemplar el cel... i per endur-nos a casa...shhhhhh... silenci.....
La tornada del Desert va ser tota una aventura, amb benzinera inclosa. L'endemà ens ho vem pendre amb calma i vem agafar el tren cap a Mahdia.
De Mahdia ens va agradar el que no és el zoco, la part del darrera, i ens recordaba molt a la zona de la platja Sant Sebastià, a Sitges
Una panoràmica de Mahdia... la ciutat antiga està situada en una petita península i s'hi entra per l'antiga porta de la muralla...
a l'extrem hi havia un cementiri... quina diferencia amb els cementiris d'aquí, ni una estàtua, ni grans críptes... algú em pot dir per què aquesta diferencia?
A Mahdia també hi havia llocs espectaculars, com aquest café a la vora del mar... ens hi vem barrejar amb la gent d'allà, ja que gairebé no hi vem trobar turistes com nosaltres...
L'últim dia el vem dedicar a Sousse, a fer algunes compres "típiques" i passejar pel zoco, encara que no vem comprar "xixes" ni catifes..
